Travessa El Saler – Perellonet, dissabte 19 d´abril de 2008-04-21

Com estava previst pel nostre calendari particular, a la data de capsalera ens vàrem reunir al Club Devesa a partir de les 10 del matí. Feia bon día, amb un suau vent indecís, de sur de vegades, de ponent d´altres. Hi acudirem els 6 navegants, a més d´un grup familiar aficionat i super amable.

A la platja ja, al voltant de les 12:00 el vent va trencar de llevant agarbinat i ascendent, al voltant de 8-10 nucs i acompanyat de les títpiques ones de garbí de «marejadilla». Res pel Capità Sparrow. Mentre tot aixó passaba, nosaltres estàvem a la platja, discutint tot el grup si encomanaven la paella al Perellonet a cà Ximo, si anaven i tornaven tot seguit, si patatín si patatàn, com es de bon costum als moments abans d´eixir de regata: s´ha de parlar, del que siga i tots junts escridassant, però s´ha de parlar. Això excita els nervis. Realment és excitant.

Per fí es va decidir d´anar cap allà sense encomanar res, i que un cop hi arribèssim ja fariem els que ens petara (està clar?). El que narra va decidir que era el moment de navegar, mentre s´acabaven els montatges i totes les históries a la platja. A més, vaig organitzar les comunicacions amb «Alfred Base Tierra» amb uns walkis que portarem i així ferem proves, ens parlavem i ens feiem pitades amb els trastos. Va ser una gran col•laboració per part de Mesié Alfredo senyor, que al que vull agraïr-li molt especialment.

Per fí ens llançàrem molt animats: En Gregor, que va eixir com un llamp, Juanito darrere d´ell, Alfred Superstar que els agafava, però paraba i giraba cap els darrers, el Xipi i Juan Carlos, i Vicent, jo, pel mig de tots. També navegava el cata de en Goran Rollnert, que semblava el nostre jutge, sempre a barlovento i que anava prou animat i ràpid. Els grups que he comentat és mantigueren durant tota la travessa.

La navegació va estar molt bonica perqué la mar i el vent estaven especials, potser massa ones per algú. El càs és que ferem el bordo de babor tota la estona, amb rumb de cenyida molt cómoda, amb d´algunes curtes una mica més apretades momentànies per recuperar mar. S´havia de jugar quasi continuament amb les ones per estalviar-se algún cop del casc o derives momentànies. En Gregor va disfrutar com en Tarzan, despenjant-se pel casc cóm si anara a caure, però cal reconeixer-li el primer lloc global de la jornada. Al tornar anava surfejant. Per tant s´ha considerat que ens convidarà a tots a una mariscada-sanció per posar-li una medalla-premi (es broma).

Juanito ni parlar-ne, que sembla que parla a soles amb el patí, anava com un altre cohet, bó ja estém acostumats. I Alfred Superstar que portava amb dignitat i dedicació tot el pes de l´acte i per aixó no anava més ràpid, com ell sap fer millor que tots.

L´organització i les ràdio-comunicacions, de miedo i punt. Fèrem els contactes parlats, als moments i als llocs en punt. Va estar una feina de fondo entre «Alfredo Base Tierra» i un dels tripulants. A l´arribar a cà Ximo, acabarem decidint-se per prendre unes cervesses i unes papes, comentar la jugada i tornar. Per cert, el Sr. Gil (pare de Xipi), també va estar molt ocupat, fent-nos tot un reportatge de fotos i vídeo que estic recelós per poder veure, ja que va estar tot el dia al a l´aguait de nosaltres (moltes gràcies). Esperem ens convidi a berenar per ensenyar-nos les fotos.

Per últim també vull demostrar-li especialment l´agraïment de tots nolsaltres a la companya d´en Gil per aguantar-nos a tots junts allà a la platja, com uns poseits, discutint sobre paella si, paella no i altres tonteríes, amb un vent que una per una persona «normal» pot ser molest. He dit normal.

A la sortida a la platja, d´alguns tragarem saliva ja que el vent había pujat i podía estar bé als 16-18 nucs. No obstant la claredat dels veterans (iodais) és va imposar a tots i, il•luminats, tinguerem una tornada al llarg de 9 sóbre 10. Tornarem amb una mitja de temps de 25-28 minuts, amb els destacats del Gregor i Juan de categoría «míssil», Alfred i Xipi a ratos, pendents d

Deja una respuesta