El Mar i Vent de Canet, es un club de platja en el pràcticament la seva única activitat nàutica es la del patí a vela. La seu social es petita, però en tenim prou, es composa de tres mòduls de fusta i fou muntat, no fa gaire, pels mateixos socis. Ja té més de quaranta patins que, molts d’ells, naveguen sovint tot participant a les regates socials que el club organitza una o dues vegades a la setmana, segons que sigui curta o llarga la tarda amb llum del sol.
El divendres dia onze de gener, havent dinat, en Ramon i un altre patinaire sortiren a navegar cada un en el seu patí. Hi havia un vent bonancenc amb ratxes de fresquet. Al cap d’una estona els que havien quedat al Club veieren que la vela del patí d’en Ramon flamejava si be, en la distància, tot deia que ell era a bord, i van suposar que estava descansant, aparellant millor el patí o fent una petita reparació. El temps passava, la vela continuava flamejant y el patí anava abatent cap a terra. L’altre patí havia bolcat i romput l’escota pel que no l’hi era possible apropar-se al seu company. Els del Club començaren a posar-se nerviosos i dos d’ells es van canviar apressadament per sortir a mar, el que no varen arribar a fer doncs el patí ja estava a prop de terra, encara que allunyat més o menys mitja milla del Club i, corrent com a esperitats per la platja, ells dos i d’altres, l’atraparen gaire be quan el patí ja tocava la sorra. El cos d’en Ramon era al aigua i els peus ferms a sota a la cingla. No va servir de res tot l’esforç dels companys per a reanimar-lo. Era mort.
En Ramon Subirats era home cultivat i preparat, gaire be un pou de ciència, tècnic industrial titulat i ensenyant en bona part de la seva vida Si ell pogués llegir aquestes ratlles renyaria a qui les escriu, doncs per una gran senzillesa, que l’honorava, feia tot el possible per tal d’evitar qualssevol cosa que l’hi pugues ocasionar lloança d’altri, sempre buscava de passar desapercebut, no volia figurar, però quan es tractava de fer quelcom tant per al Club com per a qui fos el que ho necessités, llavors era el primer i el més predisposat. El patí a vela fou la principal afecció dels seus darrers anys (havia fet els 66 i estava jubilat), sortia a navegar pràcticament cada dia i sempre a punt per a impartir teoria y pràctica del patí per tal de fer mes fàcil l’aprenentatge, de manera desinteressada i gratuïta, dels qui volguessin començar a tripular-lo. Ha acabat els seus dies fent el que mes l’hi agradava i a bord del seu patí, aquest el va tornar a terra sense que cap ésser humà el tripulés o remolqués. El trobarem a faltar molt, el club MAR I VENT ja no serà el que era, faltant-hi ell.
Canet de Mar 18 de gener de 2008.
Antoni Freixa